De parte de Julia
Eduard,
Encara recordo el moment en el que em vaig enamorar de tu. Érem ja amics, però aquella tarde a la platja, desprès d'escoltar les meves petites anècdotes amb un interes i paciència exquisits, ...
vaig sentir una gran tendresa, llavors et vaig preguntar si et podia donar "un peto sense intenció",
i mentre em clavaves aquella mirada teva tan dura i a l'hora tan tendre, em vas contestar decididament amb una altra pregunta: i jo, te'l puc donar amb intenció?? ...
Des de aquell moment ja no vaig deixar de estimar-te.
Vaig aprendre i gaudir moltes coses de tu, de la teva intel·ligència, integritat, sentit del humor,... i les teves immenses ganes de gaudir de la vida,
però sobre tot em vas ensenyar a viure els petits detalls del dia a dia com a moments màgics, que poc a poc varen pinzellar el profund amor que sentíem l'un per l'altre.
Eduard, trobo a faltar la teva mirada, les teves converses, la forma com m'escoltaves, la teva complicitat, i com no, els teus acudits...
Seguiré com abans buscant el contacte de les teves mans grans i càlides, que quan acariciaven les meves em transportaven a un univers segur i feliç.
El teu amor es per mi un tresor que esta gravat en el meu cor...
El meu, estimat Eduard, ja per sempre t'acompanya.
Júlia
De parte de Elisabeth
Eduard te recuerdo un hombre sensible y respetuoso, que hacías sentir a gusto a la gente a tu lado.
Además de tu amistad, me ofreciste apoyo en mis inicios profesionales, y siempre te estaré agradecida por ello.
