De parte de Paula
Ay el yayo... Como me acuerdo de cuando jugabas con Leo y conmigo de niños. Recuerdo tu risa traviesa, parecias un niño mas, y a Leo y a mi nos encantaba que vinieras a recogernos al cole . Te recordaré siempre como esa maravillosa persona que eras. Te quiero yayo y siempre te querre.
De parte de David
El iaio Pedro, o Peter com a vegades li agradava dir amb la rialla d'algú que s'enorgulleix de conèixer, mai em va deixar de sorprendre pel seu inesgotable afany per aprendre. Per mi aquestes són dues de les coses que sempre recordaré de ell, la extraordinària curiositat per les ciències, la llengua i la natura i per l'entrega i persistència incansable de la seva tossuderia. Quan se li passava pel cap una idea que creia que era "la millor" per solucionar un problema, no hi havia res que el pogués aturar. No hi havia límit o paret que li impedís aconseguir el que volia. Els que el coneixem sabeu a què em refereixo amb la pared. :)
Era una home que podia ser molt dur però que amagava una enorme tendresa. Amb nosaltres els seus nets, ens la transmetia com si ho fa algú que té un pardalet entre les mans. M'hagués encantat ensenyar-li el poc que li podia ensenyar jo, per que sé que li feia molta il·lusió veure que tenia interès per un ofici, per la tècnica i les ciències modernes, per la informàtica, que era quelcom que li apassionava. El seu legat està en mi, i procuro aprendre tot el que puc, en honor seu i en el dels que m'ensenyen que el coneixement és la més preuada riquesa. Sempre en el meu record. DEP
De parte de Jose
Cuantos recuerdos, papa... Cuantos y cuantos momentos de darle la vuelta al mundo en debates inerminsbles desde las estrellas a lo infinitamente pequeño. Tu deseo de apreder era inmenso. Ese deseo eque injertaste en mi y floreció como una rosa. Me queda tu ejemplo para tantas cosas...Para honrarte con mi trabajo que tu me enseñaste a hacerlo digno. Para jugar con mis nietos como tu hiciste con mis hijos. Para estar siempre diaponible para todos. Para amar la tierra, los ríos y los montes, como tú los amabas. Para acordarme de ti cuando fallan las fuetzas y hay que seguir como sea.
